1. |
TRIVIAL
03:07
|
|||
D’una forma trivial
i amb la certesa
que no anirà bé.
Em disposo a saltar
amb la certesa
que ens en sortirem.
Vivim contents sota les rodes
d’aquest tren.
Amb la insistència del zel,
amb la constància
de l’avorriment.
Tan anecdòtic i breu,
tan erràtic
com intermitent.
Vivim contents sota les rodes
Vivim contents i plens
Vivim contents i plens i indiferents
Vivim contents i plens i indiferents
sota les rodes d’aquest tren.
|
||||
2. |
SI LA RÀBIA ENS POT
03:46
|
|||
Hem dormit sobre llambordes als confins
amb els llavis murmurant-nos les cançons
Ara pintes amb majúscules al mur
Un mot estanc
Una il·lusió
Qui sabia que aquest vincle que ara ens cus
són puntades d’amor i revolució
L’abraçada sota el cel de l’aeroport
i el crit canviat
la calma mor
Recollirem
el gest astut
i amb els dits ben roms
farem el sexe dolç
i si la ràbia ens pot
amb els palmells al sol
L’esperança és una norma entre tu i jo
un acord escrit en dies de mal temps
Mentre m’omples la ferida de petons
tot sana sol
i pica més
Ara escoltes l’aleteig a sobre teu
el seu vaivé ha fet aixecar la pols del born
Conjurades a ser estopa entre xamfrans
s’escolta lluny
un renill fosc
|
||||
3. |
ESTOL
02:47
|
|||
Un estol dins teu
Un estol, un estol dins teu
Una casa en el record
dels dies bons
Tantes mans en un sol cos
remen d’acord
Per metàfora un estol,
un mes d’agost
Amb l’aigua freda que ara et plou
farem un pou
Un estol dins teu
Un estol, un estol dins teu
Som la força i som l’anhel
dels dies bons
Un incendi, un raig encès
que crema el dol
Si ara et trenques ho fem tot
per dir el teu nom
Que d’incertesa i de cançons
ens vessa el pou
|
||||
4. |
MUDAREM LA PELL
04:00
|
|||
Hi ha dies que estem farts
hi ha dies que no em deixo
hi ha dies que la llum m’empeny
i així se’m fa evident
que visc en un tancat
que planto les estaques
que clavo terra endins aquests llindars
que em fan petit
Paro el sol
sargantana de riu
Paro el so
melodia d’estiu
Miro el sol
tot es torna imprecís
Mudarem la pell després del setembre
el color daurat d’avui no dura per sempre
I un cop més se’m fa evident
estic atrapat en aquesta merda
I un cop més se’m fa evident
Estic sola en molts sentits
i sóc incapaç de despertar-me
Estic sola en molts sentits
Paro el sol
sargantana de riu
Paro el so
melodia d’estiu
Miro el sol
tot es torna imprecís
Mudarem la pell després del setembre
el color daurat d’avui no dura per sempre
|
||||
5. |
LA INCERTESA
02:52
|
|||
Com un tel que emborrona la ment
com el plor llaurant la carrera a la pell
com en un revolt es fa un punt cec
que pressents
però encara no veus
És un dol
permanent
És un dol
amagat a l’essència del temps
La incertesa
tan injusta
La incertesa
tan real
tan plena
Com un pom que et separa del pes
d’afrontar un seguici de portes etern
Com el llum tancat que a la por es resisteix
i pressents
però encara no veus
Sempre dol
sempre venç
sempre dol
amagada entre l’ara i després
La incertesa
tan injusta
La incertesa
tan real
tan plena
Com la fe que reposa dins teu
una llum
per a un ull que no hi veu
|
||||
6. |
EL CORB
03:40
|
|||
Amb les paraules agafades entre el bec
a l’om més alt
la vanitat trepitja branques, obrint els braços, fent-me senyals
I tinc la veu enrogallada, bruta la cara i em deixen pas
i no és prou dolça la becada, l’orgull de guàrdia,
l’anhel mordaç
Obre el bec
alça el vol, surt a volar
Amb el peu descalç
amb balcons oberts
amb la teva veu
que em va salvar
Veig una albada del revés que es va enfonsant
i estic confós
i sols voldria que la bena que em cobreix els ulls caigués
I obrir els braços a la teva matinada de colors
i que m’inundi l’abraçada, l’amic de guàrdia
i l’amor gros
I jo buscant el sol
i tu sent la llum
i ho fas senzill
amb el peu descalç
amb balcons oberts
amb la teva veu
que em va salvar
La façana del miratge que ens va unir
està tremolant
i no m’explico però m’entens i amb ulls vermells
et veig plorar
I amb les paraules escampades, cançons i acords
de cap per avall
Busquem refugi en l’abraçada, l’amic de guàrdia
i la sort canviant
I no en sabem
però amb els ulls ben clars fem cara al què vindrà
I jo buscant el sol
i tu sent la llum
i ho fas senzill
amb el peu descalç
amb balcons oberts
amb la teva veu
amb el peu descalç
amb balcons oberts
amb la teva veu
que em va salvar
|
||||
7. |
V V V
02:41
|
|||
Vinc d’un cim daurat i ple de pols
Vinc d’un lloc immens i buit de sons
Vinc d’una matinada porpra
d’una borratxera fucsia
Vinc d’un llit ple d’aiguamolls
I ho tinc molt clar
Veig un mur de pedra entre els turons
Veig ocells ignots que hi fan el niu
Veig auguris d’altres èpoques
màgies que he donat per certes
Veig que em fan el llit els morts
I ho tinc molt clar
He vençut i em canten les cançons
Els poetes criden el meu nom
He vençut i ara veig d’on vinc
He vençut i deixo un temps escrit
He vençut i el rosa es torna corc
I ho tinc molt clar
Vinc d’un plec, d’un pare i d’un estol
Vinc d’un plec, d’un pare i d’un estol
Vinc d’un crit entre els llençols
Vinc d’una història increïble
Vinc d’un esput dins de la gorja
Un ou calent que el ventre forja
Vinc d’uns malucs i una impulsió
I ho tinc molt clar
Vinc d’un plec, d’un pare i d’un estol
Vinc d’una mare
Vinc d’un plec
Vinc
|
||||
8. |
BOLETA
03:36
|
|||
Sóc una boleta de pors
i una pell
que ho lliga tot
i un cos
educat durant temps per ser presó
Sóc una boleta de pors
i una pell
que ho lliga tot
Sóc una baralla constant dins d’un cap
desbordat
que fa el què pot
i un cor
que tothom assenyala i no es comprèn
en una baralla constant
dins d’un cap
tornant merdes en cançons
Sóc una boleta de pors
i una pell
que ho lliga tot
i un cos
educat durant temps per ser presó
Sóc una boleta de pors
i una pell
que ho lliga tot
Sóc l’obra violenta del nen
amb una nina entre les mans
quan tot
li demana fer-li mal si no és capaç
per fi
d’acceptar-se a si mateix
Sóc una família de jos
un home vell
que crida molt
i un nen
d’ulls vermells arraulit en un racó
Un noi
perseguit per ell mateix en un mirall
Un fill
agraït i incapaç de ser feliç
L’estrany
que em demana que vagi contra el cor
L’amic
que demana i no hi és quan l’escrius
L’amant
que defuig enfrontar-se amb el sentir
L’esclau
descansat de saber que està lligat
El cap
espantat de saber que està al davant
L’estiu
de saber que després vindrà l’hivern
L’abril
intranquil de portar la mort a dins
i un brot
que verdeja quan ploro des dels ulls
del nen que sanglota i no sap per quin motiu
Un vell
s’encarnissa i fa una boleta de les pors
|
||||
9. |
FEBRER // AGOST
03:27
|
|||
Hem deixat enrere el dia més curt
Hem deixat enrere el dia més llarg
Hem deixat enrere l’anar primers
a fer-ho tot
per primer cop
Recullo estelles del trencadís
les acumulo dins un forat
Em regalo l’estona dins d’aquest niu
abans de cremar
abans de cremar
Sento gravada a la pell
la certesa
d’una remor permanent
que m’adreça
Busco el moment de sortir
a la cerca d’aquest vol
La ficció de sentir
l’espurneig de calor
la caricia del sol
l’alosa empren el vol
Ara que a la vida encara som febrer
Ara que a la vida encara som agost
Ara que som joves però no som nous
però no som nous
però no som nous
Sembro l’incendi dins del niu
sento les flames escampant
em regalo l’estona de veure el foc
abans de volar
abans de volar
Servo del tacte del cel
la tendresa
Guardo transcrit el seu vers
en l’absència
d’una remor permanent
que m’aixequi al vol
a aquest vol
|
||||
10. |
ESTOL
02:44
|
|||
Una casa en el record
dels dies bons.
Tantes mans en un sol cos
remen d’acord.
Per metàfora un estol,
un mes d’agost.
Amb l’aigua freda que ara et plou
farem un pou.
Un estol dins teu.
Un estol, un estol dins teu.
Som la força i som l’anhel
dels dies bons.
Un incendi, un raig encès
que crema el dol.
Si ara et trenques ho fem tot
per dir el teu nom.
Que d’incertesa i de cançons
ens vessa el pou.
|
Jo Jet i Maria Ribot Barcelona, Spain
JJMR
proposta de pop independent a duet de guitarra i dues veus definida per la cura en l’estètica i la consciència del contingut
Streaming and Download help
If you like Jo Jet i Maria Ribot, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp