We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Lliure o descansar

by Jo Jet i Maria Ribot

/
  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Lliure o descansar: és la tria que pots fer. Quina és la teva? Deixa’t portar pel viatge interior que Jo Jet i Maria Ribot et proposem en 11 cançons honestes i vives. Podràs sentir l’autenticitat de les emocions en una gravació en directe on se’ns sent respirar, on l’espai és un protagonista més i on cada petita imperfecció dota d’humanitat a la música.

    Includes unlimited streaming of Lliure o descansar via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 7 days
    Purchasable with gift card

      €10 EUR or more 

     

  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

  • Llibre-CD - Lliure o descansar
    Compact Disc (CD) + Digital Album

    Hem de fer-nos el llit o podem triar-ho? Desfés el llençolet del llibre-CD i qüestiona’t amb nosaltres el perquè de tot el que sentim i fem. Un viatge interior a través d’11 qüestionaments i 11 il·lustracions que acompanyen les 11 cançons de ‘Lliure o descansar’. La proposta més genuïna de Jo Jet i Maria Ribot.

    Includes unlimited streaming of Lliure o descansar via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

    Sold Out

  • Bossa-coixinera
    Bag

    Una bossa o una coixinera? Tu tries què vols que sigui. Una bossa feta amb cotó orgànic de Cotó Roig, cosida per les cosidores manresanes Helena Vilar i Alba Pons i amb una il·lustració de la Queralt Guinart serigrafiada pel Berni Puig. Una proposta 100% proximitat, 100% amor, 100% Jo Jet i Maria Ribot.

    Sold Out

1.
Silenci tens 02:33
És com el silenci tens d'un gerro caient És com el silenci tens d'un plor a punt d'esclatar És com el silenci tens d'una agulla a punt de punxir Com un silenci tens És com el silenci tens d'un ventre prenyat És com el silenci tens d'un goll a punt de cridar És com el silenci tens d'una gota que no caurà mai Com un silenci tens És com el silenci tens de la flor que ara jau arrancada de rel Com un silenci tens marcint-se'm als dits És com el silenci tens dels ossos creixent És com el silenci tens d'una cara envellint És com el silenci tens d'un arbre que cau i no sents Com un silenci tens És com el silenci tens d'un fruit caigut És com el silenci tens quan toquen els quarts És com el silenci tens que acompanya la mort Com un silenci tens És com el silenci tens de la flor que ara jau arrancada de rel Com un silenci tens marcint-se'm als dits És com el silenci tens que es fa quan et dic que no et vull
2.
Saps? He buscat dins el pou dels teus ulls un sentit i crec veure-hi l'indici que em diu que potser tornarem a trobar qui sap? Si la forma de fer-nos entendre de nou Qui sap? Potser no hi ha forma de fer-nos entendre que som qui sap? Si una simple membrança d'un temps que ha passat Qui sap? Però sobretot, qui entén Però sobretot, qui entén Per sobre de tot ens angoixa saber i no entendre, no entendre Per sobre de tot ens angoixa trobar a faltar un sentit Saps? He buscat comprensió en els indrets on vas dir el que jo havia estat per a tu i amb el lliri a la mà m'hi he trobat Però qui sap? Si algun dia voldràs dir amb el cor que qui sap? Que potser no hi ha forma de fer-me comprendre que sóc qui sap? Si una bèstia enfangada en un temps que ha passat Qui sap? Però sobretot, qui entén Però sobretot, qui entén Per sobre de tot ens angoixa saber i no entendre no entendre Per sobre de tot ens angoixa trobar a faltar un sentit
3.
Pit-roig 03:15
L'enteresa del que he somiat és fràgil i només de despertar-me s'ha trencat Tinc la innocència esmicolada, m'he llevat amb el cap ple i el pit nusat Amb l'entesa als dits vas accedir a fer camí i encara no vaig poder creure què passava Tinc la impotència desbocada, ni l'inconscient pot viure aquest desig en pau La meva veu és de pit-roig honest, tinc el pit que m'esclata I els teus petons em corren per dedins com verí escarlata La veritat del què vull dir-te és molt, molt fàcil però sempre et prens a la lleugera el que jo et dic Duc tot el matí pensant trucar-te, però tinc la por de que no vulguis parlar amb mi La imatge d'aquest son era molt fràgil i tan sols de despertar-me va trencar-se en mil bocins Però tinc sota el coixí la teva cara, no és una foto, és un mirall i em refrego amb el seu tall i ple de sang, llavi-partit aquesta nit tan trista et dic La meva veu és de pit-roig honest, tinc el pit que m'esclata I els teus petons em corren per dedins com verí escarlata La meva veu és de pit-roig honest, tinc el pit que m'esclata I el vaig enviar a dir-te el que sent i ara jau mort, mort, mort, ja no canta
4.
Peus de fang 03:36
Quina absurda sensació, un cel tan clar i un cor tan fosc Quina història el desamor, els plors eixuts i al cap cançons Sempre em bato entre el desig i aquest amor que he vist de prop Sempre em bato amb el desig Marques amb fanals de fum el camí, impossible de seguir Penges els teus escrits en núvols alts com castells, impossibles d'assolir I jo que intento escalar el món enfonsant-me fins al pit: quins peus de fang tenim. Quina absurda sensació, perseguim ocells de llum lligats en un cordill Quina història el desamor, volem caçar el baf d'un petó amb els dits Sempre em bato entre el desig i aquest neguit a quedar sol Sempre em bato amb el desig... Marques amb fanals de fum el camí, impossible de seguir Penges els teus escrits en núvols alts com castells, impossibles d'assolir I jo que intento escalar el món enfonsant-me fins al pit: quins peus de fang tenim. I en aquest sincretisme de cançons que parlen de tants déus caiguts, d'aquest amor diví, d'aquest càstig que ens fa patir; ha de ser per sempre o no? Perquè si no és així: quins peus de fang tenim.
5.
Cada cop que el cor es creu més dur, que el cap se sent més tou, que estic més lluny de tu; un record s’estimba per darrere dels ulls fa un esquitx i el plor es trenca com un simple dibuix Fa 3 anys, almenys, que ho vam deixar i encara estic tocat, no aixeco cap d’entre aquest fang més enllà dels ulls per a no perdre el teu traç, més enllà del nas per a seguir respirant Visc content si tu ets feliç, content si estàs tan bé que no penses en mi Tan sovint com penso en el passat m’adono que no vull pas el mateix que vam tenir Sols voldria sebre que has pogut perdonar Pots fer net i entendre que no et vull pas cap mal? Tan sovint com parles del passat veig que no has superat aquell rancor que em vas guardar Sols voldria sebre que has pogut perdonar Pots fer net i entendre que no et vull pas cap mal? Visc content si tu ets feliç, content si estàs tan bé que no penses en mi Saps molt bé el ridícul que faré quan canti tot això a tall de confessió Pensaràs ‘Són lletres no em faran ablanir’, com si sols volgués voler-te per seguir-te escrivint Canviaràs el disc i el deixaràs al seient perquè els teus pares se’n riguin a cada viatge que feu Visc content si tu ets feliç, content si estàs tan bé que no penses en mi
6.
Blau 04:13
Com desfer l'amor que em nua el cor de tant voler-te No em trec dels ulls les cases blanques No vull viure d'un record de plens al cel i esglésies d'aigua No em trec dels ulls les cases blanques Per les meves venes no hi corre sang, corren els dies Per les meves venes no hi corren veritats M'han quedat les mans plenes d'aquest blau intens que et brolla dels ulls Com desfer el desig que em crema a dins i atia l'ànsia de trobar estius de tardes llargues No vull viure amb el delit, com estimar sense nostàlgia de trobar estius de tardes llargues M'han quedat les mans plenes d'aquest blau intens que et brolla dels ulls i és vida
7.
La vida se’m desfà com un castell de cartes contra el vent cada cop que mires dintre meu Tinc la sensació que el teu somriure fa de llum als trompicons amb els que sol avanço per aquest món Tinc un anhel: sentir-me enamorat per sempre més Tinc una por: la dolça por de viure’l sol Tinc un record i és el record d’aquell dolor que hem sentit tots quan mor l’amor: l’amarga por
8.
Com rebobinar aquesta bonança i tornar a recórrer el son d’aquest estiu etern Com rebobinar aquest canvi d’hora que ha tornat els vespre curts i els ha fet caure amb glaç i fred No volem pels altres el que a nosaltres dol, però ens encanta bramar fort, amb el balcó obert per si algú ens sent Per això no suportem l’hivern Com rebobinar aquella mala hora en què vaig tacar les pàgines de blanc amb dits de fang Com puc evitar tancar-me a casa i canviar capa i espasa per un llibre i un llençol No volem pels altres el que a nosaltres dol, però ens encanta bramar fort, amb el balcó obert per si algú ens sent Per això no suportem l’hivern Volem músiques tranquil·les, no volem sentir als altres plorar No volem pels altres el que a nosaltres dol, però ens encanta bramar fort, amb el balcó obert per si algú ens sent Per això odiem l’hivern i volem l’estiu etern
9.
Veus? Camino entre cames com si fos un nen i tot em queda gran Els arbres no em deixen veure el bosc on hi viuen els anhels, com animals Sents? Aquest soroll que sents no és de marxar, neix dintre del meu cap Tinc a dins pensaments sense casar perseguits per esquellots, com enviudats buscant un niu per passar els seus últims anys Sempre corrent esperitats Veus? Camino els mateixos llocs que em van fer gran i res em sembla igual Busquem un indret on no hi plou mai, on l'estiu és sempre etern: és immortal Sents? Aquest soroll que sents no és de cantar, és la tinta tacant el paper d'un garbuix de pensaments divorciats del meu combat per posar fre al meu magí que va tothora desbocat Sempre corrent esperitat Veus com brilla el sol i sents l'olor d'estiu no et pot pas fer plorar I si no és així la llàgrima caient no et podrà aturar pas t'ajudarà Veus? Em neixen dessota els ulls dos solcs profunds tan fondos que fan mal Són valls que he cavat de tant bramar i on hi sembro la virtut de mai parar Sents? Aquest soroll que sents no és de plorar, són llàgrimes regant aquest camp empestat per la raó i on hi creixen a(r)brissons on niaran els meus anhels i on em perdré segur de nou Sempre corrent esperitat Veus com brilla el sol i sents l'olor d'estiu No et pot pas fer plorar i si no és així la llàgrima caient no et podrà aturar pas
10.
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d'esdevenir. I esdevindrà. Les pedres i el camí seran el pa i la mar, i el fosc renou d'ara mateix, el càntic que commou, l'àmfora nova plena de bon vi. Ara és demà. Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, que revinguin deus desficioses d'amarar l'eixut. Tot serà poc, i l'heura i la paret proclamaran conjuntament el dret de vulnerar la nova plenitud.
11.
Portem tant temps buscant la pau que ens oblidem que el món és rodó i això vol dir que no pot parar Portem tant temps perdent el temps, la pressa ens va encalçant i ja no sé si és ella qui ens va matant Portem tant temps sentint parlar del que hem de fer, felicitat, on t’amagues si existeixes no ets al lloc on ens van dir que havies d’estar: ni a la casa, ni a l’amor forçat d’abans dels 35 ni a les hores que hem perdut fent-nos el llit Portem tant temps volent arribar a vells, sentir felicitat: si la trobes què faràs quan ja no sapigues pensar, estimar, plorar i sentir com ara ho fas, que ara et sents ple i capaç de ser més lliure sent menys gran Fuges endavant, fuges endavant i no veus que et vas perdent Lliure o descansar, lliure o descansar és la tria que pots fer Fuges endavant, fuges endavant i no veus que et vas perdent No ens han pujat dient ‘aneu on vulgueu’ simplement ‘aneu’ Portes tant temps buscant el temps on gastaràs el que has guanyat, felicitat, no et sé veure disfressada de treball cinc de set parts, ni avorrint les il·lusions en un descans que ens allunya de ser humans Portem tant temps buscant la pau, felicitat, que ens oblidem que el món és rodó i això vol dir que no pot parar Fuges endavant, fuges endavant i no veus que et vas perdent Lliure o descansar, lliure o descansar és la tria que pots fer Fuges endavant, fuges endavant i no veus que et vas perdent No ens han pujat dient ‘aneu on vulgueu’ simplement ‘aneu’

about

Jo Jet i Maria Ribot som la Maria Ribot Farrés i el Jordi Jet Serra Morales.

'Lliure o descansar' és un disc viu enregistrat al Kovent de Cal Rosal, un lloc únic que batega en cada cançó del disc. I així és com s'ha gravat:

La base de la majoria de cançons està gravada en directe, el Jet i la Maria tocant i cantant a la vegada: hem buscat capturar amb honestedat l’essència del lloc i el moment. Podeu sentir-nos la respiració, els llavis i les petites imperfeccions del cantar que ens fan humans.

‘Pit-roig’ és una cançó gravada a l’escala del Konvent, d’una sola presa i amb quatre micròfons.

Hem aprofitat recursos del Konvent per fer les percussions: els bombos els hem fet picant una porta, a ‘Ara és demà’ hi hem afegit cops en barrils, palmes i el timpani d’un altre artista resident amb qui vam compartir estada.

És un disc viu on hem capturat la veu de l’entorn: si escolteu bé podeu sentir crits de nens, d’ocells, el brogit de la C-16 i el batec del Konvent.

En diverses cançons, però sobretot a ‘La dolça por’, hem aprofitat la reverb natural de les sales del Konvent.

A ‘Peus de fang’ hem experimentat amb una guitarra vella encordada com una acústica, per treure-li aquest so de lament.

A ‘Lliure o descansar’ hem aconseguit alguns efectes a la veu i a la percussió cantant a la boca de la guitarra i capturant la veu amb el micro intern.

El so d’algunes guitarres l’hem aconseguit passant la senyal per un amplificador.

Els corus i els coixins de veus els hem fet gravant a cor a l’auditori del Konvent.

credits

released October 18, 2016

_____________________________________________________

Totes les cançons escrites i composades per Jordi Jet Serra Morales excepte ‘Blau’, escrita per Maria Ribot Farrés, i ‘Ara és demà’, lletra del poema de Miquel Martí i Pol.

Producció musical: Jordi Casadesús.
Enginyer de so: Mau Boada.
Enregistrat a diversos espais del Konvent de Cal Rosal (konvent.cat) i mesclat a Ca la Cari (Montseny) el juny de 2016.
Màstering: Víctor Garcia.

Guitarres, baixos, Moogs, cops i altres històries interpretats per en Jordi i en Mau.
Veus: Antònia Monroig, Mariona Garcia, Berta Manalbens.
Timpani: Yarei Molina.
Sorolls, ambientacions i màgia diversa: el Konvent.

Aquest disc forma part del projecte artístic ‘Lliure o descansar’ i ha estat concebut pel seu equip creatiu: Anna Benet, Marzia Benito, Queralt Guinart, Rubén Llorach, Antònia Monroig, Bernat Puig, Maria Ribot i Jordi Jet Serra Morales.

Per conèixer la protecció sobre drets d’autor de tot el material derivat d’aquesta obra (cançons, música, arranjaments, il·lustracions, disseny, etc) consultar jojetimariaribot.cat/drets

license

all rights reserved

tags

about

Jo Jet i Maria Ribot Barcelona, Spain

JJMR

proposta de pop independent a duet de guitarra i dues veus definida per la cura en l’estètica i la consciència del contingut

shows

contact / help

Contact Jo Jet i Maria Ribot

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

If you like Jo Jet i Maria Ribot, you may also like: