1. |
Silenci tens
02:33
|
|||
És com el silenci tens
d'un gerro caient
És com el silenci tens
d'un plor a punt d'esclatar
És com el silenci tens
d'una agulla a punt de punxir
Com un silenci tens
És com el silenci tens
d'un ventre prenyat
És com el silenci tens
d'un goll a punt de cridar
És com el silenci tens
d'una gota que no caurà mai
Com un silenci tens
És com el silenci tens
de la flor que ara jau
arrancada de rel
Com un silenci tens
marcint-se'm als dits
És com el silenci tens
dels ossos creixent
És com el silenci tens
d'una cara envellint
És com el silenci tens
d'un arbre que cau i no sents
Com un silenci tens
És com el silenci tens
d'un fruit caigut
És com el silenci tens
quan toquen els quarts
És com el silenci tens
que acompanya la mort
Com un silenci tens
És com el silenci tens
de la flor que ara jau
arrancada de rel
Com un silenci tens
marcint-se'm als dits
És com el silenci tens
que es fa quan et dic que no et vull
|
||||
2. |
Saber i no entendre
03:14
|
|||
Saps?
He buscat dins el pou dels teus ulls
un sentit
i crec veure-hi l'indici que em diu
que potser tornarem a trobar
qui sap?
Si la forma de fer-nos entendre de nou
Qui sap?
Potser no hi ha forma de fer-nos entendre que som
qui sap?
Si una simple membrança d'un temps que ha passat
Qui sap?
Però sobretot, qui entén
Però sobretot, qui entén
Per sobre de tot ens angoixa saber i no entendre,
no entendre
Per sobre de tot ens angoixa trobar a faltar un sentit
Saps?
He buscat comprensió en els indrets
on vas dir
el que jo havia estat per a tu
i amb el lliri a la mà m'hi he trobat
Però qui sap?
Si algun dia voldràs dir amb el cor
que qui sap?
Que potser no hi ha forma de fer-me comprendre que sóc
qui sap?
Si una bèstia enfangada en un temps que ha passat
Qui sap?
Però sobretot, qui entén
Però sobretot, qui entén
Per sobre de tot ens angoixa saber i no entendre
no entendre
Per sobre de tot ens angoixa trobar a faltar un sentit
|
||||
3. |
Pit-roig
03:15
|
|||
L'enteresa del que he somiat és fràgil
i només de despertar-me s'ha trencat
Tinc la innocència esmicolada,
m'he llevat amb el cap ple i el pit nusat
Amb l'entesa als dits vas accedir a fer camí
i encara no vaig poder creure què passava
Tinc la impotència desbocada,
ni l'inconscient pot viure aquest desig en pau
La meva veu és de pit-roig honest,
tinc el pit que m'esclata
I els teus petons em corren per dedins
com verí escarlata
La veritat del què vull dir-te és molt, molt fàcil
però sempre et prens a la lleugera el que jo et dic
Duc tot el matí pensant trucar-te,
però tinc la por de que no vulguis parlar amb mi
La imatge d'aquest son era molt fràgil i tan sols
de despertar-me va trencar-se en mil bocins
Però tinc sota el coixí la teva cara,
no és una foto, és un mirall
i em refrego amb el seu tall
i ple de sang, llavi-partit
aquesta nit tan trista et dic
La meva veu és de pit-roig honest,
tinc el pit que m'esclata
I els teus petons em corren per dedins
com verí escarlata
La meva veu és de pit-roig honest,
tinc el pit que m'esclata
I el vaig enviar a dir-te el que sent
i ara jau mort, mort, mort, ja no canta
|
||||
4. |
Peus de fang
03:36
|
|||
Quina absurda sensació,
un cel tan clar i un cor tan fosc
Quina història el desamor,
els plors eixuts i al cap cançons
Sempre em bato entre el desig
i aquest amor que he vist de prop
Sempre em bato amb el desig
Marques amb fanals de fum el camí,
impossible de seguir
Penges els teus escrits en núvols alts com castells,
impossibles d'assolir
I jo que intento escalar el món enfonsant-me fins al pit:
quins peus de fang tenim.
Quina absurda sensació,
perseguim ocells de llum lligats en un cordill
Quina història el desamor,
volem caçar el baf d'un petó amb els dits
Sempre em bato entre el desig
i aquest neguit a quedar sol
Sempre em bato amb el desig...
Marques amb fanals de fum el camí,
impossible de seguir
Penges els teus escrits en núvols alts com castells,
impossibles d'assolir
I jo que intento escalar el món enfonsant-me fins al pit:
quins peus de fang tenim.
I en aquest sincretisme de cançons
que parlen de tants déus caiguts,
d'aquest amor diví,
d'aquest càstig que ens fa patir;
ha de ser per sempre o no?
Perquè si no és així:
quins peus de fang tenim.
|
||||
5. |
||||
Cada cop que el cor es creu més dur,
que el cap se sent més tou,
que estic més lluny de tu;
un record s’estimba per darrere dels ulls
fa un esquitx i el plor es trenca com un simple dibuix
Fa 3 anys, almenys, que ho vam deixar
i encara estic tocat, no aixeco cap
d’entre aquest fang
més enllà dels ulls per a no perdre el teu traç,
més enllà del nas per a seguir respirant
Visc content si tu ets feliç,
content si estàs tan bé
que no penses en mi
Tan sovint com penso en el passat
m’adono que no vull pas el mateix que vam tenir
Sols voldria sebre que has pogut perdonar
Pots fer net i entendre que no et vull pas cap mal?
Tan sovint com parles del passat
veig que no has superat aquell rancor que em vas guardar
Sols voldria sebre que has pogut perdonar
Pots fer net i entendre que no et vull pas cap mal?
Visc content si tu ets feliç,
content si estàs tan bé
que no penses en mi
Saps molt bé el ridícul que faré
quan canti tot això
a tall de confessió
Pensaràs ‘Són lletres no em faran ablanir’,
com si sols volgués voler-te per seguir-te escrivint
Canviaràs el disc i el deixaràs al seient
perquè els teus pares se’n riguin a cada viatge que feu
Visc content si tu ets feliç,
content si estàs tan bé
que no penses en mi
|
||||
6. |
Blau
04:13
|
|||
Com desfer l'amor
que em nua el cor de tant voler-te
No em trec dels ulls les cases blanques
No vull viure d'un record
de plens al cel i esglésies d'aigua
No em trec dels ulls les cases blanques
Per les meves venes no hi corre sang,
corren els dies
Per les meves venes no hi corren veritats
M'han quedat les mans plenes d'aquest blau intens
que et brolla dels ulls
Com desfer el desig
que em crema a dins i atia l'ànsia
de trobar estius de tardes llargues
No vull viure amb el delit,
com estimar sense nostàlgia
de trobar estius de tardes llargues
M'han quedat les mans plenes d'aquest blau intens
que et brolla dels ulls
i és vida
|
||||
7. |
La dolça por
03:36
|
|||
La vida se’m desfà com un castell de cartes contra el vent
cada cop que mires dintre meu
Tinc la sensació que el teu somriure fa de llum als trompicons
amb els que sol avanço per aquest món
Tinc un anhel:
sentir-me enamorat per sempre més
Tinc una por:
la dolça por de viure’l sol
Tinc un record
i és el record d’aquell dolor
que hem sentit tots quan mor l’amor:
l’amarga por
|
||||
8. |
No suportem l'hivern
03:44
|
|||
Com rebobinar aquesta bonança
i tornar a recórrer el son
d’aquest estiu etern
Com rebobinar aquest canvi d’hora
que ha tornat els vespre curts
i els ha fet caure amb glaç i fred
No volem pels altres el que a nosaltres dol,
però ens encanta bramar fort,
amb el balcó obert per si algú ens sent
Per això no suportem l’hivern
Com rebobinar aquella mala hora
en què vaig tacar les pàgines de blanc
amb dits de fang
Com puc evitar tancar-me a casa
i canviar capa i espasa
per un llibre i un llençol
No volem pels altres el que a nosaltres dol,
però ens encanta bramar fort,
amb el balcó obert per si algú ens sent
Per això no suportem l’hivern
Volem músiques tranquil·les,
no volem
sentir als altres plorar
No volem pels altres el que a nosaltres dol,
però ens encanta bramar fort,
amb el balcó obert per si algú ens sent
Per això odiem l’hivern
i volem l’estiu etern
|
||||
9. |
Sempre corrent
03:45
|
|||
Veus? Camino entre cames com si fos un nen
i tot em queda gran
Els arbres no em deixen veure el bosc
on hi viuen els anhels,
com animals
Sents? Aquest soroll que sents no és de marxar,
neix dintre del meu cap
Tinc a dins pensaments sense casar
perseguits per esquellots,
com enviudats buscant un niu
per passar els seus últims anys
Sempre corrent esperitats
Veus? Camino els mateixos llocs que em van fer gran
i res em sembla igual
Busquem un indret on no hi plou mai,
on l'estiu és sempre etern:
és immortal
Sents? Aquest soroll que sents no és de cantar,
és la tinta tacant
el paper d'un garbuix de pensaments
divorciats del meu combat
per posar fre al meu magí
que va tothora desbocat
Sempre corrent esperitat
Veus com brilla el sol
i sents l'olor d'estiu
no et pot pas fer plorar
I si no és així
la llàgrima caient
no et podrà aturar pas
t'ajudarà
Veus? Em neixen dessota els ulls dos solcs profunds
tan fondos que fan mal
Són valls que he cavat de tant bramar
i on hi sembro la virtut
de mai parar
Sents? Aquest soroll que sents no és de plorar,
són llàgrimes regant
aquest camp empestat per la raó
i on hi creixen a(r)brissons
on niaran els meus anhels
i on em perdré segur de nou
Sempre corrent esperitat
Veus com brilla el sol
i sents l'olor d'estiu
No et pot pas fer plorar
i si no és així
la llàgrima caient
no et podrà aturar pas
|
||||
10. |
Ara és demà
03:12
|
|||
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.
|
||||
11. |
Lliure o descansar
04:35
|
|||
Portem tant temps buscant la pau
que ens oblidem que el món
és rodó i això vol dir que no pot parar
Portem tant temps perdent el temps,
la pressa ens va encalçant
i ja no sé si és ella qui ens va matant
Portem tant temps sentint parlar del que hem de fer, felicitat,
on t’amagues si existeixes no ets al lloc on ens van dir que havies d’estar:
ni a la casa, ni a l’amor forçat d’abans dels 35
ni a les hores que hem perdut fent-nos el llit
Portem tant temps volent arribar a vells, sentir felicitat:
si la trobes què faràs quan ja no sapigues pensar, estimar, plorar i sentir
com ara ho fas, que ara et sents ple i capaç
de ser més lliure sent menys gran
Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
Lliure o descansar, lliure o descansar
és la tria que pots fer
Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
No ens han pujat dient ‘aneu on vulgueu’ simplement ‘aneu’
Portes tant temps buscant el temps on gastaràs el que has guanyat, felicitat,
no et sé veure disfressada de treball cinc de set parts,
ni avorrint les il·lusions en un descans que ens allunya de ser humans
Portem tant temps buscant la pau, felicitat,
que ens oblidem que el món
és rodó i això vol dir que no pot parar
Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
Lliure o descansar, lliure o descansar
és la tria que pots fer
Fuges endavant, fuges endavant
i no veus que et vas perdent
No ens han pujat dient ‘aneu on vulgueu’ simplement ‘aneu’
|
Jo Jet i Maria Ribot Barcelona, Spain
JJMR
proposta de pop independent a duet de guitarra i dues veus definida per la cura en l’estètica i la consciència del contingut
Streaming and Download help
If you like Jo Jet i Maria Ribot, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp