sant llorenç

by Jo Jet i Maria Ribot

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
04:01
2.
03:28
3.
4.
5.
05:12
6.
03:35
7.
8.
9.
04:57

about

'sant llorenç' vol ser una mirada sobre el llegat emocional que deixa el pas de les generacions sobre les persones, els llocs i la societat, simbolitzat en el record d’infantesa.

credits

released February 29, 2020

________________________________________________________

Un projecte viscut, escrit, enregistrat i creat en gran part a Sant Llorenç de Morunys.

Totes les cançons escrites i composades per Jordi Serra Morales excepte 'invocar el silenci', escrita i composada per Maria Ribot Farrés.

Jo Jet i Maria Ribot (guitarra i veus)
Josep Cordobés Miravitlles (bateria)
Enregistrat per Karlos Osinaga
Mesclat per Jan Valls
Masteritzat per Jonan Ordorika
Disseny per Elisabet Mateu i Ignasi Àvila.

Amb la col·aboració d'Eduard Gener, Olga López Espejo i la gent del Vancell.

Aquest disc forma part del projecte artístic 'sant llorenç' i ha estat concebut pel seu propi equip creatiu: Elisabet Mateu, Raquel Albareda González i Ignasi Àvila.

Editat i produït per Jo Jet i Maria Ribot. Tots els drets d’aquestes obres estan gestionats per JBC MUSIC info@jbcmusic.es / JBC MUSIC PUBLISHING Cristòfol Grober 4a local 29 17001 Girona ©

jojetimariaribot.cat

license

tags

Track Name: cop de juny
Tinc un sentiment escanyat
porto mesos fent cançons
buscant com escapar-me de mi
buscant com destapar la passió

He fet el trasllat a ciutat
de metàfores i jocs
i ara escric poemes que parlen
des del pis i els seus racons

He trobat remei en fruir
amb nuesa aquest present
i no deixar-li lloc a l’enyor
tot domesticant la buidor

M’he trobat passant pel cantó
de pretèrits munts de rocs
fites que assenyalen presons
i punts remots del nostre món

I em venç un cop de juny
que em crema els ulls

Tens un cel tan clar i un estel tan llarg
Tens el ventre pla i un lloc on firmar
i tens un dubte temorós que et fa trontollar
i jo suspiro al veure’t tornar
i saber encaixar el què em portaràs.

Crec haver tornat els records
una llum intermitent
símbol que s’apaga la veu
que abans cantava en nom teu

He fet el trasllat a ciutat
de desenes de records
i ara veig esquerdes que parlen
de l’hivern del nostre amor

I em venç un cop de juny que em crema els ulls
Un cop de juny que em crema als ulls.
som fets de l’estiu que encèn a dins
aquesta revetlla de noms que vol i dol

Tens un cel tan clar…
Track Name: va calant
Has obert els ulls i has emplenat aquest matí
de quietud dominical
Has trobat una excusa per llevar-te al segon torn
estimar-nos fins cridar

Una cuina de colors en un dibuix
la mandra d’un diumenge a l’entrecuix
erigides en el símbol del moment
ser l’amor i el sexe al mateix temps

Tot és sols un poc…

I tu i els teus descuits en el meu pis
calces i arracades sota el llit
i em beses i melic sobre melic
el dia s’allargassa amb un sospir

Tot aquest garbuix per un amor tan quotidià
que en ocasions mor al carrer
i sols trobar-li lloc a l’enyorança en la buidor
tan estreta de la llar.

Tot és sols un poc i constant

Visc content d’enyorar-te cada nit
quan arrugo l’esplanada del meu llit
Puc fer veure que respires tot cosint
l’himne que acompanya el meu dormir

Sóc feliç en la indigència de l’amor
dormint al ras
aprenent a veure’m sol
Visc tranquil car si no sento intensament
sí que insistent
la muralla va caient

Tot és sols un poc i constant
la fressa es fa perenne i va calant

Ara em manques amb el pes dels dies llargs i assaborint
aquesta calma greu
quan la nit em deixa els llavis crus buscant l’esprit
d’una deu absent

Ara em manques amb el pes dels dies llarg i assaborint
la certesa somrient
tan ingènua com potent pel desenllaç on
sí serem l’amor i el sexe al mateix temps

Tot és sols un poc i constant
la fressa es fa perenne i va calant
Tot és sols un poc i constant
un degoter d’amor que va calant
Track Name: vinc del teu estiu
Duc els peus sagnant
i m’he partit les dents jaient
a sobre de l’asfalt

Fujo dels llocs tous
només em cal la llar que habita
el lloc on tu has estat

Tinc tantes raons
tens tantes qüestions
sempre estàs buscant

la forma de sentir
que som on volem ser
que som el què has donat

Vinc del teu estiu
9 mesos esperant
conèixer l'aire que ens fa grans

Sento aquell tambor
el ritme del teu cor
el codi d'aquest far

Busco en aquest cant
la fórmula total
que esborri les galtes de sang

Aquell guardià sorrut
que enfreda la passió
i em pren el lloc de dir-te clar

Ets un venir preciós
ets un gràcies i una mà

Tinc el camí clar
sentir, sentir, buscar,
deixar-se omplir i
seguir buscant

És un saber petit
per un llegat tan gros
per un esquitx tan gran

Trobo en el teu cos
aquest lament humà que
clama un lloc on reposar

I em beses sempre el front
quan dubto si la font o el toll
és el què estic buscant

Vinc del teu estiu...
Track Name: ja t'havia escrit un cop
Tinc les hores quietes en punt mort
Tinc la vida fent vaivés de boig en un racó
tinc les ganes de poder alçar el vol
però tinc una ombra de grillons

Tinc les ànsies de mirar-te als ulls
tinc les ganes de fer-te sentir com ningú
tinc la força d’acostar-me a tu
però tinc paüra al teu rebuig

Sí, ja t’havia escrit un cop
recordo que l’amor
va venir a l’estiu quan tot es pot
No ho vaig saber tornar en cançó
però ara crema a dins la por
i tot és més senzill de tornar en so
Visc pendent d’aquest segrest
hostatge del desig
i argüint que els anys són cars com l’or
prenc el teu temps per a mi

Tinc paraules fetes un manyoc
tinc un inventari silenciós de desamors
tinc la imatge feta pel record
i tinc paüra a ser qui sóc

Tinc el cor de gel
o no he vençut l’hivern?

Sí, ja t’havia escrit un cop
recordo que l’amor
va venir a l’estiu quan tot es pot
No ho vaig saber tornar en cançó
però ara crema a dins la por
i tot és més senzill de tornar en so
Visc pendent d’aquest segrest
hostatge del desig
i argüint que els anys són cars com l’or
prenc el teu temps per a mi
Track Name: dies clars
Han tornat els dies clars
i m’han trobat tancat
en aquest full

I ara torna clar l’afany
de treure el fil sencer
d’aquest embull

Vinc d’un llarg hivern
estimant en solitud
Tinc el cor ferit
per records que no he viscut

Si se’m fa tan caduc
creure que encara puc
estimar

Si se’m fa tan estrany
viure amb el cor tan mut
i aturat

Tinc tants mots perduts
intentant treure aquest pes
Tinc tantes coïssors
que no troben el seu vers

Visc ple de tristor
l’arribada del bon temps
Tinc el cor de gel
o no he vençut l’hivern

Si se’m fa tan caduc...

I dins meu
plou
I l’estiu
a fora cou
Track Name: estiu 27
Sento les campanes de la Seu tocant
són ocells que trenquen la quietud dominical
porto dies concebent les ganes de marxar
porto dies destruint el què un dia vaig somiar

Poso a les balances el trofeu i el guany
són tot el què em queda del sender que he caminat
passo comptes crec tenir tot el què he desitjat
escolto en el silenci i no sento intensitat

Sento les campanes de la Seu cridant
són els monstres recordant que el temps es va escolant
He estat desvestint la joventut en nits brillants
i cada cop la infància és un miratge més distant

Cau l’estiu vint-i-set
sento clara la veu
quelcom falla dins meu
potser és l’ombra de l’adéu

Sento les campanes de la Seu cantant
són l’al·legoria de la vida celebrant
la immensa soledat
que sento quan carrego el pes obscè
d’aquesta humanitat.

Cau l’estiu vint-i-set
sento clara la veu (que em diu que)
quelcom falla dins meu
potser és l’ombra de l’adéu
Track Name: invocar el silenci
Ja fa temps que duc al pit
les paraules que no he dit
Tres miralls i un llit partit
les paraules que no he dit

Diu que els cors ho poden tot
però a vegades van perduts
Venç l’anhel de ser feliç
la tristesa del matí

I ens fa por invocar el silenci
de dir les coses pel seu nom
T’estimo
però m’ennuega cada mot

L’aigua d’aquest riu no es queda mai
no sé com estimar el teu dolor

Sobre meu l’univers escapçat,
la petjada dels anys i les pors que vindran
al saber-nos tant grans

I ens fa por invocar el silenci
de dir les coses pel seu nom
T’estimo
però m’ennuega cada mot

L’aigua d’aquest riu no es queda mai
no sé com estimar el teu dolor
Track Name: sant llorenç
Tres estius
tres raons
tres generacions

L’olor de cafè havent dinat
quan la casa ha enfosquit
i l’estiu crema a baix
una merla que diu
' No serà al teu costat '

Tres cargols arraulits
a les mans d’aquest nen
que em recorda aquell cop
en què vam coincidir
i que no he repetit mai.

Veig fantasmes arreu
veig la buidor
de l’ocasió
perduda aquests anys
que són els millors

L’aire que pesa insistint
em parla de tu
del fill que vindrà
d’un dia en què tot s’haurà fos
en un final que es fa gros
Track Name: generacions
Són generacions i generacions
de racons que coven pols
pàtines intactes en atuells
qu’una vida un dia van tenir

Són generacions i generacions
de pedreres fent queixals
cases són muntanyes de l’absurd
fixa l’argamassa un bec badat

Són generacions i generacions
de puntals dinamitats
d’enzes que recullen ideals
bocins servats per pàgines i fulls

Són generacions i generacions
de records acumulats
membrances que romanen en un punt
branques que s’encallen a l’assut

I és quan ve el bon temps que em ve la son
s’omple el martelleig d’un bell sentir
què guarda el llorer que ens prèn el dol?
què guarda el barrot daurat per dins?

L’aigua d’aquest riu s’escola lentament
és on ens banyàvem de petits
què n’hem fet del món en què érem nens?
què n’hem fet del temps quan no era temps?

Són generacions i generacions
d’una escletxa feta afrau
l’arma que ara talla aquells cabells
del sexe en la recerca de l’amor

Són generacions i generacions
d’una eterna joventut
d’una permanent contradicció
de creure que és el nostre aquest moment

Són generacions i generacions
d’envilir-se en envellir
de trobar en la son la temptació
d’avorrir el vaivé del sol eixint

Són generacions i generacions
de trobades i senyals
de rendir-se al tròpic del destí
de fugir del vol de l’ocell nou

I és quan ve el bon temps que em ve la son
s’omple el martelleig d’un bell sentir
què guarda el llorer que ens prèn el dol?
què guarda el barrot daurat per dins?

L’aigua d’aquest riu s’escola lentament
és on ens banyàvem de petits
què n’hem fet del món en què érem nens?
què n’hem fet del temps quan no era temps? quan no era temps?

Són generacions i generacions
muntanyosa vida i mort
sembra serralades de sospirs
l’eco de l’exhal i el primer plor

Són generacions i generacions
de paraules i cançons
cartes que desxifren el sentir
llàgrima, consòl i redempció

If you like Jo Jet i Maria Ribot, you may also like: