1. |
cop de juny
04:01
|
|||
|
Tinc un sentiment escanyat
porto mesos fent cançons
buscant com escapar-me de mi
buscant com destapar la passió
He fet el trasllat a ciutat
de metàfores i jocs
i ara escric poemes que parlen
des del pis i els seus racons
He trobat remei en fruir
amb nuesa aquest present
i no deixar-li lloc a l’enyor
tot domesticant la buidor
M’he trobat passant pel cantó
de pretèrits munts de rocs
fites que assenyalen presons
i punts remots del nostre món
I em venç un cop de juny
que em crema els ulls
Tens un cel tan clar i un estel tan llarg
Tens el ventre pla i un lloc on firmar
i tens un dubte temorós que et fa trontollar
i jo suspiro al veure’t tornar
i saber encaixar el què em portaràs.
Crec haver tornat els records
una llum intermitent
símbol que s’apaga la veu
que abans cantava en nom teu
He fet el trasllat a ciutat
de desenes de records
i ara veig esquerdes que parlen
de l’hivern del nostre amor
I em venç un cop de juny que em crema els ulls
Un cop de juny que em crema als ulls.
som fets de l’estiu que encèn a dins
aquesta revetlla de noms que vol i dol
Tens un cel tan clar…
|
||||
2. |
va calant
03:28
|
|||
|
Has obert els ulls i has emplenat aquest matí
de quietud dominical
Has trobat una excusa per llevar-te al segon torn
estimar-nos fins cridar
Una cuina de colors en un dibuix
la mandra d’un diumenge a l’entrecuix
erigides en el símbol del moment
ser l’amor i el sexe al mateix temps
Tot és sols un poc…
I tu i els teus descuits en el meu pis
calces i arracades sota el llit
i em beses i melic sobre melic
el dia s’allargassa amb un sospir
Tot aquest garbuix per un amor tan quotidià
que en ocasions mor al carrer
i sols trobar-li lloc a l’enyorança en la buidor
tan estreta de la llar.
Tot és sols un poc i constant
Visc content d’enyorar-te cada nit
quan arrugo l’esplanada del meu llit
Puc fer veure que respires tot cosint
l’himne que acompanya el meu dormir
Sóc feliç en la indigència de l’amor
dormint al ras
aprenent a veure’m sol
Visc tranquil car si no sento intensament
sí que insistent
la muralla va caient
Tot és sols un poc i constant
la fressa es fa perenne i va calant
Ara em manques amb el pes dels dies llargs i assaborint
aquesta calma greu
quan la nit em deixa els llavis crus buscant l’esprit
d’una deu absent
Ara em manques amb el pes dels dies llarg i assaborint
la certesa somrient
tan ingènua com potent pel desenllaç on
sí serem l’amor i el sexe al mateix temps
Tot és sols un poc i constant
la fressa es fa perenne i va calant
Tot és sols un poc i constant
un degoter d’amor que va calant
|
||||
3. |
vinc del teu estiu
03:17
|
|||
|
Duc els peus sagnant
i m’he partit les dents jaient
a sobre de l’asfalt
Fujo dels llocs tous
només em cal la llar que habita
el lloc on tu has estat
Tinc tantes raons
tens tantes qüestions
sempre estàs buscant
la forma de sentir
que som on volem ser
que som el què has donat
Vinc del teu estiu
9 mesos esperant
conèixer l'aire que ens fa grans
Sento aquell tambor
el ritme del teu cor
el codi d'aquest far
Busco en aquest cant
la fórmula total
que esborri les galtes de sang
Aquell guardià sorrut
que enfreda la passió
i em pren el lloc de dir-te clar
Ets un venir preciós
ets un gràcies i una mà
Tinc el camí clar
sentir, sentir, buscar,
deixar-se omplir i
seguir buscant
És un saber petit
per un llegat tan gros
per un esquitx tan gran
Trobo en el teu cos
aquest lament humà que
clama un lloc on reposar
I em beses sempre el front
quan dubto si la font o el toll
és el què estic buscant
Vinc del teu estiu...
|
||||
4. |
ja t'havia escrit un cop
03:26
|
|||
|
Tinc les hores quietes en punt mort
Tinc la vida fent vaivés de boig en un racó
tinc les ganes de poder alçar el vol
però tinc una ombra de grillons
Tinc les ànsies de mirar-te als ulls
tinc les ganes de fer-te sentir com ningú
tinc la força d’acostar-me a tu
però tinc paüra al teu rebuig
Sí, ja t’havia escrit un cop
recordo que l’amor
va venir a l’estiu quan tot es pot
No ho vaig saber tornar en cançó
però ara crema a dins la por
i tot és més senzill de tornar en so
Visc pendent d’aquest segrest
hostatge del desig
i argüint que els anys són cars com l’or
prenc el teu temps per a mi
Tinc paraules fetes un manyoc
tinc un inventari silenciós de desamors
tinc la imatge feta pel record
i tinc paüra a ser qui sóc
Tinc el cor de gel
o no he vençut l’hivern?
Sí, ja t’havia escrit un cop
recordo que l’amor
va venir a l’estiu quan tot es pot
No ho vaig saber tornar en cançó
però ara crema a dins la por
i tot és més senzill de tornar en so
Visc pendent d’aquest segrest
hostatge del desig
i argüint que els anys són cars com l’or
prenc el teu temps per a mi
|
||||
5. |
dies clars
05:12
|
|||
|
Han tornat els dies clars
i m’han trobat tancat
en aquest full
I ara torna clar l’afany
de treure el fil sencer
d’aquest embull
Vinc d’un llarg hivern
estimant en solitud
Tinc el cor ferit
per records que no he viscut
Si se’m fa tan caduc
creure que encara puc
estimar
Si se’m fa tan estrany
viure amb el cor tan mut
i aturat
Tinc tants mots perduts
intentant treure aquest pes
Tinc tantes coïssors
que no troben el seu vers
Visc ple de tristor
l’arribada del bon temps
Tinc el cor de gel
o no he vençut l’hivern
Si se’m fa tan caduc...
I dins meu
plou
I l’estiu
a fora cou
|
||||
6. |
estiu 27
03:35
|
|||
|
Sento les campanes de la Seu tocant
són ocells que trenquen la quietud dominical
porto dies concebent les ganes de marxar
porto dies destruint el què un dia vaig somiar
Poso a les balances el trofeu i el guany
són tot el què em queda del sender que he caminat
passo comptes crec tenir tot el què he desitjat
escolto en el silenci i no sento intensitat
Sento les campanes de la Seu cridant
són els monstres recordant que el temps es va escolant
He estat desvestint la joventut en nits brillants
i cada cop la infància és un miratge més distant
Cau l’estiu vint-i-set
sento clara la veu
quelcom falla dins meu
potser és l’ombra de l’adéu
Sento les campanes de la Seu cantant
són l’al·legoria de la vida celebrant
la immensa soledat
que sento quan carrego el pes obscè
d’aquesta humanitat.
Cau l’estiu vint-i-set
sento clara la veu (que em diu que)
quelcom falla dins meu
potser és l’ombra de l’adéu
|
||||
7. |
invocar el silenci
02:50
|
|||
|
Ja fa temps que duc al pit
les paraules que no he dit
Tres miralls i un llit partit
les paraules que no he dit
Diu que els cors ho poden tot
però a vegades van perduts
Venç l’anhel de ser feliç
la tristesa del matí
I ens fa por invocar el silenci
de dir les coses pel seu nom
T’estimo
però m’ennuega cada mot
L’aigua d’aquest riu no es queda mai
no sé com estimar el teu dolor
Sobre meu l’univers escapçat,
la petjada dels anys i les pors que vindran
al saber-nos tant grans
I ens fa por invocar el silenci
de dir les coses pel seu nom
T’estimo
però m’ennuega cada mot
L’aigua d’aquest riu no es queda mai
no sé com estimar el teu dolor
|
||||
8. |
sant llorenç
03:23
|
|||
|
Tres estius
tres raons
tres generacions
L’olor de cafè havent dinat
quan la casa ha enfosquit
i l’estiu crema a baix
una merla que diu
' No serà al teu costat '
Tres cargols arraulits
a les mans d’aquest nen
que em recorda aquell cop
en què vam coincidir
i que no he repetit mai.
Veig fantasmes arreu
veig la buidor
de l’ocasió
perduda aquests anys
que són els millors
L’aire que pesa insistint
em parla de tu
del fill que vindrà
d’un dia en què tot s’haurà fos
en un final que es fa gros
|
||||
9. |
generacions
04:57
|
|||
|
Són generacions i generacions
de racons que coven pols
pàtines intactes en atuells
qu’una vida un dia van tenir
Són generacions i generacions
de pedreres fent queixals
cases són muntanyes de l’absurd
fixa l’argamassa un bec badat
Són generacions i generacions
de puntals dinamitats
d’enzes que recullen ideals
bocins servats per pàgines i fulls
Són generacions i generacions
de records acumulats
membrances que romanen en un punt
branques que s’encallen a l’assut
I és quan ve el bon temps que em ve la son
s’omple el martelleig d’un bell sentir
què guarda el llorer que ens prèn el dol?
què guarda el barrot daurat per dins?
L’aigua d’aquest riu s’escola lentament
és on ens banyàvem de petits
què n’hem fet del món en què érem nens?
què n’hem fet del temps quan no era temps?
Són generacions i generacions
d’una escletxa feta afrau
l’arma que ara talla aquells cabells
del sexe en la recerca de l’amor
Són generacions i generacions
d’una eterna joventut
d’una permanent contradicció
de creure que és el nostre aquest moment
Són generacions i generacions
d’envilir-se en envellir
de trobar en la son la temptació
d’avorrir el vaivé del sol eixint
Són generacions i generacions
de trobades i senyals
de rendir-se al tròpic del destí
de fugir del vol de l’ocell nou
I és quan ve el bon temps que em ve la son
s’omple el martelleig d’un bell sentir
què guarda el llorer que ens prèn el dol?
què guarda el barrot daurat per dins?
L’aigua d’aquest riu s’escola lentament
és on ens banyàvem de petits
què n’hem fet del món en què érem nens?
què n’hem fet del temps quan no era temps? quan no era temps?
Són generacions i generacions
muntanyosa vida i mort
sembra serralades de sospirs
l’eco de l’exhal i el primer plor
Són generacions i generacions
de paraules i cançons
cartes que desxifren el sentir
llàgrima, consòl i redempció
|
||||
Jo Jet i Maria Ribot Barcelona, Spain
JJMR
proposta de pop independent a duet de guitarra i dues veus definida per la cura en l’estètica i la consciència del contingut
If you like Jo Jet i Maria Ribot, you may also like:
DEHD keep sharpening their cool kid mash-up of alternative rock and dancefloor pop on fifth full-length "Poetry".
go to album
The Seoul-based indie pop duo lean deeper into the interplay between dance and emotion on their second album for Beeline Records.
go to album
The Weight of a Wave
by Annie Hart
The Au Revoir Simone member goes solo on this record of gloriously effervescent synthpop.
go to album
The musical project of Canadian actor Kaelen Ohm is filled with jazz, R&B, and folk influences.
go to album
The indie artist creates a vulnerable musical self-portrait on her solo debut.
go to album
Berlin artist condenses multiple decades' worth of pop zeitgeists—glam, grunge, Y2K-era R&B—down to 12 charismatic, genre-bending tracks.
go to album
This new indie-pop project from the New York artist marks a departure from her work with the psych-rock group Habibi.
go to album
