sant llorenç

by Jo Jet i Maria Ribot

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
cop de juny 04:01
Tinc un sentiment escanyat porto mesos fent cançons buscant com escapar-me de mi buscant com destapar la passió He fet el trasllat a ciutat de metàfores i jocs i ara escric poemes que parlen des del pis i els seus racons He trobat remei en fruir amb nuesa aquest present i no deixar-li lloc a l’enyor tot domesticant la buidor M’he trobat passant pel cantó de pretèrits munts de rocs fites que assenyalen presons i punts remots del nostre món I em venç un cop de juny que em crema els ulls Tens un cel tan clar i un estel tan llarg Tens el ventre pla i un lloc on firmar i tens un dubte temorós que et fa trontollar i jo suspiro al veure’t tornar i saber encaixar el què em portaràs. Crec haver tornat els records una llum intermitent símbol que s’apaga la veu que abans cantava en nom teu He fet el trasllat a ciutat de desenes de records i ara veig esquerdes que parlen de l’hivern del nostre amor I em venç un cop de juny que em crema els ulls Un cop de juny que em crema als ulls. som fets de l’estiu que encèn a dins aquesta revetlla de noms que vol i dol Tens un cel tan clar…
2.
va calant 03:28
Has obert els ulls i has emplenat aquest matí de quietud dominical Has trobat una excusa per llevar-te al segon torn estimar-nos fins cridar Una cuina de colors en un dibuix la mandra d’un diumenge a l’entrecuix erigides en el símbol del moment ser l’amor i el sexe al mateix temps Tot és sols un poc… I tu i els teus descuits en el meu pis calces i arracades sota el llit i em beses i melic sobre melic el dia s’allargassa amb un sospir Tot aquest garbuix per un amor tan quotidià que en ocasions mor al carrer i sols trobar-li lloc a l’enyorança en la buidor tan estreta de la llar. Tot és sols un poc i constant Visc content d’enyorar-te cada nit quan arrugo l’esplanada del meu llit Puc fer veure que respires tot cosint l’himne que acompanya el meu dormir Sóc feliç en la indigència de l’amor dormint al ras aprenent a veure’m sol Visc tranquil car si no sento intensament sí que insistent la muralla va caient Tot és sols un poc i constant la fressa es fa perenne i va calant Ara em manques amb el pes dels dies llargs i assaborint aquesta calma greu quan la nit em deixa els llavis crus buscant l’esprit d’una deu absent Ara em manques amb el pes dels dies llarg i assaborint la certesa somrient tan ingènua com potent pel desenllaç on sí serem l’amor i el sexe al mateix temps Tot és sols un poc i constant la fressa es fa perenne i va calant Tot és sols un poc i constant un degoter d’amor que va calant
3.
Duc els peus sagnant i m’he partit les dents jaient a sobre de l’asfalt Fujo dels llocs tous només em cal la llar que habita el lloc on tu has estat Tinc tantes raons tens tantes qüestions sempre estàs buscant la forma de sentir que som on volem ser que som el què has donat Vinc del teu estiu 9 mesos esperant conèixer l'aire que ens fa grans Sento aquell tambor el ritme del teu cor el codi d'aquest far Busco en aquest cant la fórmula total que esborri les galtes de sang Aquell guardià sorrut que enfreda la passió i em pren el lloc de dir-te clar Ets un venir preciós ets un gràcies i una mà Tinc el camí clar sentir, sentir, buscar, deixar-se omplir i seguir buscant És un saber petit per un llegat tan gros per un esquitx tan gran Trobo en el teu cos aquest lament humà que clama un lloc on reposar I em beses sempre el front quan dubto si la font o el toll és el què estic buscant Vinc del teu estiu...
4.
Tinc les hores quietes en punt mort Tinc la vida fent vaivés de boig en un racó tinc les ganes de poder alçar el vol però tinc una ombra de grillons Tinc les ànsies de mirar-te als ulls tinc les ganes de fer-te sentir com ningú tinc la força d’acostar-me a tu però tinc paüra al teu rebuig Sí, ja t’havia escrit un cop recordo que l’amor va venir a l’estiu quan tot es pot No ho vaig saber tornar en cançó però ara crema a dins la por i tot és més senzill de tornar en so Visc pendent d’aquest segrest hostatge del desig i argüint que els anys són cars com l’or prenc el teu temps per a mi Tinc paraules fetes un manyoc tinc un inventari silenciós de desamors tinc la imatge feta pel record i tinc paüra a ser qui sóc Tinc el cor de gel o no he vençut l’hivern? Sí, ja t’havia escrit un cop recordo que l’amor va venir a l’estiu quan tot es pot No ho vaig saber tornar en cançó però ara crema a dins la por i tot és més senzill de tornar en so Visc pendent d’aquest segrest hostatge del desig i argüint que els anys són cars com l’or prenc el teu temps per a mi
5.
dies clars 05:12
Han tornat els dies clars i m’han trobat tancat en aquest full I ara torna clar l’afany de treure el fil sencer d’aquest embull Vinc d’un llarg hivern estimant en solitud Tinc el cor ferit per records que no he viscut Si se’m fa tan caduc creure que encara puc estimar Si se’m fa tan estrany viure amb el cor tan mut i aturat Tinc tants mots perduts intentant treure aquest pes Tinc tantes coïssors que no troben el seu vers Visc ple de tristor l’arribada del bon temps Tinc el cor de gel o no he vençut l’hivern Si se’m fa tan caduc... I dins meu plou I l’estiu a fora cou
6.
estiu 27 03:35
Sento les campanes de la Seu tocant són ocells que trenquen la quietud dominical porto dies concebent les ganes de marxar porto dies destruint el què un dia vaig somiar Poso a les balances el trofeu i el guany són tot el què em queda del sender que he caminat passo comptes crec tenir tot el què he desitjat escolto en el silenci i no sento intensitat Sento les campanes de la Seu cridant són els monstres recordant que el temps es va escolant He estat desvestint la joventut en nits brillants i cada cop la infància és un miratge més distant Cau l’estiu vint-i-set sento clara la veu quelcom falla dins meu potser és l’ombra de l’adéu Sento les campanes de la Seu cantant són l’al·legoria de la vida celebrant la immensa soledat que sento quan carrego el pes obscè d’aquesta humanitat. Cau l’estiu vint-i-set sento clara la veu (que em diu que) quelcom falla dins meu potser és l’ombra de l’adéu
7.
Ja fa temps que duc al pit les paraules que no he dit Tres miralls i un llit partit les paraules que no he dit Diu que els cors ho poden tot però a vegades van perduts Venç l’anhel de ser feliç la tristesa del matí I ens fa por invocar el silenci de dir les coses pel seu nom T’estimo però m’ennuega cada mot L’aigua d’aquest riu no es queda mai no sé com estimar el teu dolor Sobre meu l’univers escapçat, la petjada dels anys i les pors que vindran al saber-nos tant grans I ens fa por invocar el silenci de dir les coses pel seu nom T’estimo però m’ennuega cada mot L’aigua d’aquest riu no es queda mai no sé com estimar el teu dolor
8.
Tres estius tres raons tres generacions L’olor de cafè havent dinat quan la casa ha enfosquit i l’estiu crema a baix una merla que diu ' No serà al teu costat ' Tres cargols arraulits a les mans d’aquest nen que em recorda aquell cop en què vam coincidir i que no he repetit mai. Veig fantasmes arreu veig la buidor de l’ocasió perduda aquests anys que són els millors L’aire que pesa insistint em parla de tu del fill que vindrà d’un dia en què tot s’haurà fos en un final que es fa gros
9.
generacions 04:57
Són generacions i generacions de racons que coven pols pàtines intactes en atuells qu’una vida un dia van tenir Són generacions i generacions de pedreres fent queixals cases són muntanyes de l’absurd fixa l’argamassa un bec badat Són generacions i generacions de puntals dinamitats d’enzes que recullen ideals bocins servats per pàgines i fulls Són generacions i generacions de records acumulats membrances que romanen en un punt branques que s’encallen a l’assut I és quan ve el bon temps que em ve la son s’omple el martelleig d’un bell sentir què guarda el llorer que ens prèn el dol? què guarda el barrot daurat per dins? L’aigua d’aquest riu s’escola lentament és on ens banyàvem de petits què n’hem fet del món en què érem nens? què n’hem fet del temps quan no era temps? Són generacions i generacions d’una escletxa feta afrau l’arma que ara talla aquells cabells del sexe en la recerca de l’amor Són generacions i generacions d’una eterna joventut d’una permanent contradicció de creure que és el nostre aquest moment Són generacions i generacions d’envilir-se en envellir de trobar en la son la temptació d’avorrir el vaivé del sol eixint Són generacions i generacions de trobades i senyals de rendir-se al tròpic del destí de fugir del vol de l’ocell nou I és quan ve el bon temps que em ve la son s’omple el martelleig d’un bell sentir què guarda el llorer que ens prèn el dol? què guarda el barrot daurat per dins? L’aigua d’aquest riu s’escola lentament és on ens banyàvem de petits què n’hem fet del món en què érem nens? què n’hem fet del temps quan no era temps? quan no era temps? Són generacions i generacions muntanyosa vida i mort sembra serralades de sospirs l’eco de l’exhal i el primer plor Són generacions i generacions de paraules i cançons cartes que desxifren el sentir llàgrima, consòl i redempció

about

'sant llorenç' vol ser una mirada sobre el llegat emocional que deixa el pas de les generacions sobre les persones, els llocs i la societat, simbolitzat en el record d’infantesa.

credits

released February 29, 2020

________________________________________________________

Un projecte viscut, escrit, enregistrat i creat en gran part a Sant Llorenç de Morunys.

Totes les cançons escrites i composades per Jordi Serra Morales excepte 'invocar el silenci', escrita i composada per Maria Ribot Farrés.

Jo Jet i Maria Ribot (guitarra i veus)
Josep Cordobés Miravitlles (bateria)
Enregistrat per Karlos Osinaga
Mesclat per Jan Valls
Masteritzat per Jonan Ordorika
Disseny per Elisabet Mateu i Ignasi Àvila.

Amb la col·aboració d'Eduard Gener, Olga López Espejo i la gent del Vancell.

Aquest disc forma part del projecte artístic 'sant llorenç' i ha estat concebut pel seu propi equip creatiu: Elisabet Mateu, Raquel Albareda González i Ignasi Àvila.

Editat i produït per Jo Jet i Maria Ribot. Tots els drets d’aquestes obres estan gestionats per JBC MUSIC info@jbcmusic.es / JBC MUSIC PUBLISHING Cristòfol Grober 4a local 29 17001 Girona ©

jojetimariaribot.cat

license

tags

about

Jo Jet i Maria Ribot Manresa

JJMR

contact / help

Contact Jo Jet i Maria Ribot

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Redeem code

Report this album or account

If you like Jo Jet i Maria Ribot, you may also like: