1. |
El botó
02:52
|
|
||
|
Jo Jet i Maria Ribot - El botó
C D
Vas entrar en un juny daurat al meu palau,
Bb F
vas fer cendra les passions del meu passat.
Vam enfilar camins d’incert final,
no va ser fàcil atrevir-se a començar
Bb F C
I vas decidir marxar
Bb F C
i aquell bon temps es va acabar.
Bb F C
I tu vas tocar un botó no sé pas com:
Bb F C
puc anar buscant que ningú l’ha trobat de nou.
Vas posar de cap per avall un món
que creia quiet, no vas deixar res dret.
Com bé dius ‘No tindries cap cançó
si no hagués posat terra entre tu i jo’.
I el teu nom era un desig,
el teu retorn un temps florit
I tu vas tocar un botó no sé pas com:
puc anar buscant que ningú l’ha trobat de nou.
Poc a poc em vas obrir el teu cor,
però no vas encendre el llum ni aixecar els ploms.
I al final vas desitjar el ‘mai més’
i ara has refet la teua vida com si res.
Però jo em vaig quedar colpit:
sense retorn res no ha florit.
I tu vas tocar un botó no sé pas com:
puc anar buscant que ningú l’ha trobat de nou.
|
||||
2. |
L'adéu sabut
03:45
|
|
||
|
Jo Jet i Maria Ribot - L’adéu sabut
D C#º
Fina un juliol de dol.
G
Desolada entre oliveres
D A Bm
dic adéu a passions que han tingut
D A7(sus4) A7
sospirs ofegats dins els meus pulmons.
G A
I enceto un agost pendent
G A
de missatges que relluen
D A Bm
com autèntics petons virtuals,
D A7(sus4) A7
que arriben al sud lluny del teu esguard.
G Bm A G
L’adéu si és sabut no es farà tan amarg.
D D/F# G/B (add2)
El dolç retorn;
C#º
ni que sigui per tres nits,
Bm A
per un concert i el record tendre dels teus pits.
D D/F# G/B (add2)
I ja tot sols;
C#º
havent donat l’entrada al ball,
Bm A G
escapats entre moreres i fanals
I els tarongers curulls de grills,
D D/F# G/B (add2)
Ara emmudits,
C#º
esvalotats per les cançons
Bm A G
que m’excusen de parlar-te a prop
D A Bm G
I fer senzill el teu petó
D C#º
Ritmes de cigales conquerint els pins,
G
l’olor de fonoll entrant nas endins,
A D
A l’ombra d’un ginjoler.
I em duus a la sènia com un burro més,
i tu fas de corda i jo de poval vell:
sabent que no resistirem.
Gitats al sol;
bressats, en llits d’espígol sec,
per la fressa del brancal dels anouers.
I el cel d’estiu
fent mirall dins els teus ulls,
blaus com l’aigua del riu,
que no baixa ja dels Ports.
I el meu cor sec,
com el pantà tot ple de pols;
pols blanca com la teua mà
que diu adéu al nostre pas
Ritmes de cigales...
D A Bm
En aquests moments la vida se’m presenta costa avall,
G D
no puc plantar la teua flor perquè la terra es va escolant:
C#º Bm G
potser algun dia sigui pla.
D C#º Bm
No sabem com fer-ho per guardar-nos d’estimar,
G D
per seguir fent-nos els sords a tot això que està passant:
A Bm G
q aquesta por de quedar arrelats
Resignats a entonar cants damunt dels ritmes...
Tornada final:
D A Bm G
D C#º Bm G
D A Bm G
D C#º Bm G
D
|
||||
3. |
Nous camins
04:12
|
|
||
|
Jo Jet i Maria Ribot - Nous camins
Celleta 3r trast
D A
He fet plorar balcons,
G D A
he fet riure a tothom,
he fet moure perdons
i he fet girar aquest món.
Bm F#m
Però no he estat mai tocat
G D D/C#
com ho estic al teu costat.
Bm F#m
Però no he estat mai prou fort
G A
per valdre’m el teu nom.
He fet ballar la nit,
he fet botar el teu pit,
he fet jugar tants dits
i he fet cridar el meu llit.
Però no he estat mai tocat
com ho estic al teu costat
Però no he estat mai prou fort
per valdre’m el teu nom.
Bm G D
S’han dreçat nous camins que seguirem
A
dins caixetes on no hi existeixi el temps.
Bm G Gm D
Flotarem com, dins l’aigua, els estels:
A
que ens esborrin els esquitxos de dos nens.
I cantant crearem mots que entendran
sols aquells que puguin estimar.
Dormirem acotxats per l’univers
i farem l’amor per sobre del blau cel.
Que vull el temps per tot i tinc el temps per res
i a més a més no hi puc fer res perquè avui tu no hi ets,
perquè jo no hi sóc
Que poso per davant tot el que no és pas meu
i deixo simplement que el temps ja vagi fent.
I el temps no fa res
Que no m'aporta res que el món em faci cas,
que m'he d'autoconvèncer per tirar endavant
i no dubtar
Que vull sentir-me viu aquí amb tots junts cantant
i pensar que el què passi no importa pas tant,
ni el què vindrà
|
||||
4. |
La sega
03:46
|
|
||
|
Jo Jet i Maria Ribot - La sega
Am Gm F
No facis gaire cas del meu blindatge, sols ho faig per fer-me el fort.
No em facis gaire cas si ni et miro als ulls mentre canto mil cançons.
He passat tants dies avorrint tot sol els records de març i abril,
Am Abm Gm Gbm F
que ara el maig em sembla el més trist de tots els brots florits.
Am Gm F
No facis gaire cas de les paraules que et vaig dir a mig carrer.
Pren només el sentit d’allò que és important: no renuncio a veure’t més
Però encara no he decidit que acabar fent:
si fer-me més pesat o que pesi el temps.
Am Gm Bb F Csus4 C
Crec que jugaré fort: vull provar d’anar més enllà que el darrer cop
F Am Gm Bb C7 (x2)
I a contracor
em miro el món assegut al sol,
la guitarra als dits i un vers al cor
La primavera va néixer amb tu i ara l’has mort*
I al terrat estant contemplo els oms,
les roselles i els camps de verd i roig:
quan la sega vingui s’haurà fos l’amor
F F/E F/D F/C
F/A Bb C7
|
||||
5. |
Ve el mal temps
03:11
|
|
||
|
Jo Jet i Maria Ribot - Ve el mal temps
D Em G
Dormint eixuts al meu vaixell:
un llit llençat a la deriva.
El tràfic vist des del balcó,
castell de proa a Marina.
Debatent-se entre l’oratge
i les cançons de mala vida,
arrecera el meu veler
resguarda’l de les envestides
del mal temps…
Porto tant temps navegant sol
que a cada cara nova friso:
no sé si vull algú al costat
o vull fer com que ho necessito.
Amb seny o sense he de fer el pas,
no puc fer port a cada illa:
ja ningú em creu si cada cop
els presento noves cosines.
Ve el mal temps...
Gm D
M: I et pregunto: què és l’amor?
Em F#m
J: I jo et dic:
compartir la soledat i prou;
Em F#m
i tu em dius:
M: que avorrida és la tempesta del teu cor.
Em G
I jo me’n ric girant els ulls,
D D/C# Bm
T: com bastint un mur d’esculls,
G A
perquè nosaltres del mal temps en fem cançons.
D Em G
Dormint eixut al teu vaixell:
no em satisfà qui més m’abriga
Em fascina allò fugaç,
seure al trencall quan mor el dia.
Debatent-se entre l’oratge
i les cançons de mala vida,
arrecera el meu veler
resguarda’l de les envestides
del mal temps…
Ve el mal temps
Gm D
M: I et pregunto: què és l’amor?
Em F#m
J: I jo et dic:
compartir la soledat i prou;
Em F#m
i tu em dius:
M: que avorrida és la tempesta del teu cor.
Em G
I jo me’n ric girant els ulls,
D D/C# Bm
T: com bastint un mur d’esculls,
G A
perquè nosaltres del mal temps en fem cançons.
J: I tu vols bonança i sol
M: i un mar quiet,
els magalls rondant el cel del port.
J: I jo em veig
com gavià enyorant del vent els cops,
com un norai al mig d’un prat
T: i el meu vaixell allí amarrat,
que aquest bot no vol calma, vol el grop
Dormint eixuta al teu vaixell
i jo llençat a la deriva
closca de nou, i de nou res
naufragant com tots els dies
de mal temps…
|
||||
6. |
Qui som
03:36
|
|
||
|
Jo Jet i Maria Ribot - Qui som
C#m A
Carrego amb molt d’esforç la motxilla a l’esquena partida,
E G#
són jornades de camí per muntanyes sota l’embat del sol.
Tinc els peus trillats per les tarteres que hem baixat en un dia
i ara l’obaga i aquest bosc marquen l’olor del repòs més dolç
I de serrar les bigues que ens faran d’aixopluc
m’han quedat les mans calloses i flairant el pi tallat fixo el record de la meva llar pel futur
I ja no queden dies que em recordin a tu,
he fixat en mil cançons tots els records que havíem viscut i ara les canto per no sentir-me perdut
E F# E
I amb aquella sort que ens acompanya haurem pujat a les muntanyes
G#m
que vam marcar com a fi
I ara recollim sota les passes cents de fites que deixem per a que tu ens puguis seguir
Desfaig amb el cor ple el camí que un dia va mostrar-me la vida:
he donat tant i he rebut més, he lluitat prou per tombar les pors.
I ara sols em queda colgar el cos entre ginebres i alzines,
que brotin malves i muguets i les abelles facin mel del meu record.
I de serrar les bigues que ens faran d’aixopluc...
I amb aquella sort....
A
Has vist?
B C#m
No tenim res més,
B E
però ens esmerem a merèixer la sort
G#7 (11)
i lluitem amb ganes.
L’esforç i sentir que podem canviar el món
o que almenys farem moure quelcom que ens faci més lliures,
que ens ajudi a sortir d’aquest pou que hem cavat amb tants anys d’egoisme i lliçons,
que no veus que ja n’hem tingut prou?!
Cal merèixer,
D#º C#m
Cal aprendre, qui som
|
||||
7. |
Ho podrem fer tot
04:04
|
|
||
|
Jo Jet i Maria Ribot - Ho podrem fer tot
Bm A D
M'assereno quan al fons ja veig el Port:
volant als dits i enfilo amunt el riu que estimo fort.
Fujo als paradisos on dormir ho cura tot.
El món és mut, sols em bressa el so del bosc
He dat a la vida un capgir modest però cert,
com si el batall dringués però en totes direccions.
G A Bm G
No vull pas deixar de fer això que m'omple tant,
G A/C#
però sí trobar nous al·licients per caminar.
Em G D F#m (x4)
No m'amago cartes blanques dins els punys; tempto la sort
Ni m'espero cap sorpresa al seu nom, no n'és el temps
No m'espero de la vida un final fosc,
m'aventuro a creure que ho podrem fer tot,
tot i que com més cavem trobem més dur el fons dels cors
Encara no he escatit que és el que cerco per demà,
per si de cas em deixo omplir i busco allò nou.
Potser no sabrem mai si allò que fem és encertat...
A/C# D
Amb tot estic tranquil i amb el cor net no em podrà res.
G D
M'ho han dit així: primer cal ser coherent.
A Bm G
I sempre que deixem més endreçat el que toquem
G A
tindrem consol per la incertesa del present
No m'amago cartes blanques dins els punys; tempto la sort
Ni m'espero cap sorpresa al seu nom, no n'és el temps
No m'espero de la vida un final fosc,
m'aventuro a creure que ho podrem fer tot,
tot i que com més cavem trobem més dur el fons dels cors
|
||||
8. |
Marta
03:34
|
|
||
|
Jo Jet i Maria Ribot - Marta
D A Bm G
Dins els teus ulls veig cels d’estiu,
camins de blat entre somnis.
L’amor profund ens porta lluny,
rere l’agost dels quatre.
Dins els teus ulls veig l'horitzó
desdibuixat d'aquells pobles
Guarda'n la pau,
fes senzill el viure.
Perseguirem cales estretes,
res no ens podrà aturar:
la tramuntana ens portarà.
Am F C G
Viu i porta’m flors del teu llarg viatge.
El teu cel blau dins el meu cor,
dins el teu cor, guarda el nostre món:
el nostre món.
Dins els teus ulls veig l’infinit:
que res t’espanti petita.
Tots els moments al nostre mar
et duran allà on vulguis.
Perseguirem cales estretes,
res no ens podrà aturar:
la tramuntana ens portarà.
Viu i porta’m flors del teu llarg viatge.
El teu cel blau dins el meu cor,
dins el teu cor, guarda el nostre món:
el nostre món.
|
||||
9. |
|
|||
|
Jo Jet i Maria Ribot - Sol de matí. BCN. Tu i jo
E F#m A E
Un divendres que es lleva i sembla que el fred de novembre no és capritxós:
ja queda molt poc
I arribes de tarda i el cel és metàfora d'aquests dies que ens esperen als dos,
foscos o no.
I t'omplo de pètals un llit que es tacava de les llàgrimes i dels malsons
quan la fi ho era tot .
E F#m A Am E
I la dutxa que raja i somric pensant que plou dins del meu pis,
però és sobre el teu cos
F#m A E
Sol de matí. BCN. Tu i jo.
Sol de matí. BCN. I el teu cabell d'or
Sol a la nit em pregunto què ens espera
B/D# C#m B A B E
ara que no dorms al meu llit i els dubtes són tot el que duus al sarró
E F#m A E (x2)
E F#m A Am E
I m'assec i contemplo la roba que deixes com un rastre que em duu de dret al teu cos,
de dret al centre d'aquest brot de vida que és el teu nom.
I al Putxet ara veus la ciutat com s'estén als teus peus
i l'amor no és un miratge, és un missatge del meu cor pel teu cor.
Sol de matí (...)
E F#m A E
I ara ja has marxat i rere la porta he trobat un mitjó.
E F#m A Am E
I el dilema m'omple de cop: el llenço o no?
F#m F#/G# A E
Que puc fer-hi si dius que no tornaràs;
que puc fer-hi si no tornaràs.
F#m F#/G# A E B/D# C#m B A B
Que puc fer-hi si no tornaràs i no crec en l'amor que em brindes a brots.
E B/D# C#m B A B
No tornaràs i no crec en l'amor que em brindes a brots (X3)
E F#m A E (x3)
m'estimes o no?
E F#m A Am E
|
||||
10. |
Vius embastada en mi
04:28
|
|
||
|
Jo Jet i Maria Ribot - Vius embastada en mi
C G Bm Em D
Esmorzant sota un sol de tardor m’has fet sentir
que les pauses del camí són el destí.
I de costat, hem enfilat cap al castell i m’has fet creure
que t’estimo un altre cop. O potser no?
C B7 G G/F#
No puc despendre’m d’aquests fils per molt que espolsi els dits
C G Bm Em D
Amb les forces que no tinc.
Per molt que espolsi els dits... vius embastada en mi.
Setze milles de motor, dino ràpid i confós agafo el tren
Aquests seients han suspirat per mi tants cops
quan m’estimaves, tu tant lluny,
no hi eres, jo tampoc
Tampoc puc creure que a la fi em pugui contenir
I el plor brolli de dins, mullant els meus vestits
Teixits tots del teu fil: vius embastada en mi
C D G Em
Se’m fa dur que revisquis tants records,
que m’obliguis a que tot sigui present.
Però estic tant bé quan recolzat a redós teu
C D
puc creure que la vida amaga cops.
I ara el temps ens ha fet pols, jo t’ignoro per no seguir sentint.
Un hivern de sol i dol marcarà tan debò la nostra fi.
Fins que m’exploti aquí dins un monstre vell i penedit
de no haver-se’n sortit, d’haver enredat els fils
que sempre em feien dir: vius embastada en mi
|
||||
11. |
Torna
03:33
|
|
||
|
Torna
D Em Bm
Un munt de roba fent muntanyes a la meva habitació,
ha arribat l'hora del retorn.
G A D D/C# Bm A
I al compàs les meves passes fan camí a l'estació,
G A D D/C# Bm A G
a l'espera d'un tren que em dugui prop de tu i del teu cos,
A
del teu cos
I els carrers fan olor a casa sota el sol d'aquest juliol,
ha arribat l'hora del retorn.
Ja no penso en el què ens falta, sinó el què ens queda
per de nou ser junts els dos
i veure
que amb el temps no ha canviat el nostre amor,
el nostre amor
D G
Torno quan el sol es lleva entre els balcons,
Bm
el teu cos entre els llençols,
G
sona el timbre, borda un gos,
A
pujo l'escala a poc a poc.
D D/C# Bm A G
I els teus ulls rere l'espiell,
Bm
pell d'oliva, or al cabell
B7 C
i ni rastre del comiat:
G D (x2)
un altre cop al teu costat
I altre cop entre els teus braços veig com moren els segons,
veig com moren els segons
Que el temps i la distància ara ens ajunten,
però ens separen al moment més dolç
i sento
que se’m fa tan i tan difícil viure sol amb el teu record
I em negaré a escriure’t cap carta per explicar-te com va tot,
per explicar-te com va tot.
Que saps que tot el que vull dir-te ho resumeix mitja cançó:
vull tenir-te a prop
i a més voldria que quan s’acabi aquesta història
el nostre amor sigui igual que el primer cop
|
||||
12. |
|
|||
|
Abans no esclati el ginestar
G D A
Hauríem d’aprofitar-nos d’aquest abril
que velles glòries ha enterrat
i recull toies d’aquests camps
els vespres grocs.
Que aprofitar-nos d’aquest abril
sembri ventura al nostre pas
i que sigui avui,
abans no esclati el ginestar.
Ha quedat enrere el Raval
i els carrers de magnòlies brillants, vaig canviar el rumb.
Vaig posar l’Onyar
al fons dels ulls.
Vam sembrar de cançons tots els neguits
estimbant des dels terrats els cors ferits,
les males nits.
Hem après a contemplar cada lloc nou amb ulls de xot,
embadalits per la obvietat que aquest país
és alguna cosa més que la fatiga
del trepig dels nostres peus.
G D F# (x2)
Però vàrem créixer amb junys daurats i estius cremats,
amb canícules tant llargues com la sort
que ens va dur a néixer junts en aquest racó
Hauríem d’aprofitar-nos d’aquest abril
que velles glòries ha enterrat
i recull toies d’aquests camps
els vespres grocs.
Que aprofitar-nos d’aquest abril
sembri ventura al nostre pas
i que sigui avui,
abans no esclati el ginestar.
Jo he crescut veient les fonts rajar a pleret
quan la tardor estira els vestits als roures quiets.
He crescut amb el nas ple
d’octubres molls.
He crescut amb hiverns de fred coent
veient l’arboç i els pins petar de dents.
He conegut un cop l’any que era la neu,
més enllà dels cims que aguanten aquest cel.
He crescut corrent entre ceps
perseguint la blanca flor de l’ametller,
desafiant cada febrer com si fos l’avantguarda del bon temps.
G D F# (x2)
Hem crescut posant els peus en rius de fang
entre balços i codines lluny del mar,
però esperant sempre trobar rere un revolt a Montserrat
i sentir que ja he tornat
Hauríem d’aprofitar-nos d’aquest abril
que velles glòries ha enterrat
i recull toies d’aquests camps
els vespres grocs.
Que aprofitar-nos d’aquest abril
sembri ventura al nostre pas
i que sigui avui,
abans no esclati el ginestar.
Jo he crescut dient adéu entre xiprers
i agafant sempre les mans als amics meus.
He crescut sempre esperant plantar l’arrel
i un cop al clot ser un brot de vida fort i dret.
G D Bm F#
He crescut veient falciots allargar el vol fins a la mort
G D A
per por a no enlairar-se un altre cop…
|
||||
Jo Jet i Maria Ribot Barcelona, Spain
JJMR
proposta de pop independent a duet de guitarra i dues veus definida per la cura en l’estètica i la consciència del contingut
If you like Jo Jet i Maria Ribot, you may also like:
Burnt Palms/Sunset Swim split flexi 7"
by Burnt Palms/Sunset Swim
Optimistic indie-pop that's melancholy but sweet—available as a split single on limited edition flexi.
go to album
A bike accident left vocalist McIntyre-Bader with 2 broken elbows, but inspired new, expansive, folksy pop.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Toronto duo expand their frenetic jangle pop with elements of country and krautrock; members of Ratboys, Dummy, and more lend guest vocals.
go to album
DEHD keep sharpening their cool kid mash-up of alternative rock and dancefloor pop on fifth full-length "Poetry".
go to album
Rooting for Love
by Laetitia Sadier
featured on Bandcamp Radio Jan 23, 2024
go to album
